El disseny exterior recorda una nau gòtica amb grans finestrals, coberta per 22 petites cúpules arrodonides com les agulles de les muntanyes de Montserrat. La Montse, ens recordar la història del Santuari. El pare Daniel Vives deia que havia tingut una visió fent oració al cambril de la Mare de Déu de Montserrat: fer un Santuari dedicat a la Mare de Déu de Montserrat al Camp de Tarragona per tal d’apropar la “Moreneta” a aquestes terres, per la dificultat que hi havia en aquell temps d’anar fins a Montserrat. Llavors el pare Daniel va demanar al seu germà, Josep Vives, que era l’hereu de ca l’Ambròs, que li concedís el terreny que hi havia en un tossalet, anomenat el Corralot, a uns 150 m sobre el nivell del poble de Montferri. Una vegada concedit el terreny, el pare Daniel Vives es va posar en contacte amb el seu familiar i amic, l’arquitecte Josep Maria Jujol, per tal que li fes el projecte per construir-hi el Santuari.
La relació de l’arquitecte Josep Maria Jujol amb el pare Daniel Vives, jesuïta, ve del parentiu i l’amistat de les famílies Jujol i Vives, de ca l’Ambròs de Montferri (la mare de l’arquitecte es deia Teresa Gibert i Vives). I llavors van formar una junta de fills del poble per començar les obres, unes obres que es van haver de suspendre per l’expulsió dels jesuïtes a Itàlia, entre els quals el pare Daniel Vives, que era el promotor del Santuari.
La cerimònia de col·locació de la primera pedra va tenir lloc el novembre de 1925. Quan el Pare Daniel Vives va haver de marxar (1931), la junta d’obres es va quedar sense el finançament necessari per pagar el ciment i els paletes que treballaven a l’obra, motiu pel qual continuà amb dificultat.
La guerra i la misèria de la postguerra impedí la continuació de l’obra fins que, l’any 1983, novament el poble de Montferri, liderat per mossèn Josep M. Jané, encarregà un projecte a l’arquitecte Joan Bassegoda. El 1984 es reprengueren les obres, la primera fase de les quals consistí a consolidar les restes de la primera construcció, malmesa per la ventada de Sant Suplici (2 de març de 1935). Una vegada enllestides les tasques de consolidació, l’any 1990 s’inicià la segona etapa, fins a l’acabament de l’obra. Finalment el Santuari s’inaugurà el 30 de maig de 1999.
Jujol va concebre la planta del Santuari com una nau, amb forma de vaixell, orientada a Montserrat. Tota l’estructura està formada per arcs catenaris i no hi intervé cap paret. Es tracta d’una construcció molt atrevida, amb molt poca base (260 m2) i amb molta altura (27m, al centre de la nau). La part central està pensada com un castell dels Xiquets de Valls, amb dos elements essencials: pilars distribuïts en sis blocs en forma d’estrella, sobre els quals trobem vuit segments d’arc catenari que carreguen el pes de l’agulla central i quatre segments d’arc parabòlic natural que n’asseguren l’equilibri. El medalló de trencadís de ceràmica que es troba a la part interior més alta de l’agulla representa l’anyell dret degollat de l’Apocalipsi sobre una creu de fons.
El cambril està pensat, com a Montserrat, amb escala a la dreta i a l’esquerra per pujar a saludar la Moreneta i baixar. La planta del cambril és un polígon octagonal, sobre el qual trobem vuit segments d’arcs catenaris que formen una estrella ovalada de vuit puntes. Els veïns de Montferri, des de l’inici, van fabricar totes les peces per fer aquesta construcció amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment: blocs de 30x15x5, totxos de 30x15x5 i rajoles de 20x10 fetes amb una barreja d’arena, escòria de carbó cremat a les màquines de tren i ciment.
Aquesta peça petita i lleugera es va utilitzar per fer les voltes. Una altra peça, dissenyada pel mateix Jujol, és una rosassa hexagonal formada per plafons amb un cor al mig, tapat amb vidres de colors jujolians, uns vidres que també han servit per al tancament dels finestrals i que produeixen un joc de llums i colors molt interessant.
Finalment, es va fer un bloc corbat de 50x15x10 per a l’agulla central, de forma arrodonida, la qual culmina amb una creu cimera de ferro que pesa gairebé 500 kg. És giratòria com un penell i se situa sempre en direcció al vent i a 33 metres de la base d’aquest Santuari, en clara al·legoria a l’edat de Jesucrist. Aquesta creu de forja va ser dissenyada per Joan Curieses, escultor i rector de Guimerà, que es va inspirar en una de les dues creus flamejants dissenyada per Jujol que hi ha al retaule del presbiteri de Guimerà. Les portes del Santuari són de ferro forjat i les baranes també son jujolianes. L'únic element que manca al Santuari de Montferri és la intervenció directa de Jujol en la fase final, motiu pel qual no hi ha l’expressió més emotiva de l’arquitecte que trobem en tota la seva obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario